EL BAÑO DE LA FELICIDAD

He pasado los últimos meses trabajando en el campo, en contacto constante con la naturaleza, lejos de mi amada familia y también del ruido de la urbe. Con mucho espacio para la soledad y la introspección.

 

Algunas lecturas maravillosas que me han acompañado durante este tiempo, las cuales he disfrutado plenamente, que con total seguridad han influenciado el ejercicio que voy a proponer y que deseo recomendar son:

 

EL LIBRO DE SARA,
De Esther y Jerry Hicks, narra la fantástica historia de una niña que se comunica con un búho gigante; una obra que a modo de novela inspira la integración de profundas enseñanzas frescas y universales.

 

LA VIDA TE AMA,
Un libro escrito por Robert Holden, en el que expone el aprendizaje resultado de las charlas y anécdotas con la maestra Luise L. Hay. En este ambos esbozan algunos ejercicios simples que nos ayudan a permitirnos desarrollar el amor propio, a confiar en la sabiduría interior como guía, a disfrutar del ahora abriéndonos a la gratitud, o a reconocer nuestro poder como creadores de la realidad que experimentamos. Una joya básica de la literatura espiritual de nuestro siglo.

 

EL HOMBRE EN BUSCA DE SENTIDO,
Una obra sensacional y desgarradora, en la que Victor Frankl, psiquiatra desarrollador de la logoterapia, explica su experiencia como prisionero en los campos de concentración de la Alemania nazi.  Las palabras de este señor, más allá de contarnos unos hechos que superan con creces muchas de las películas de terror, nos permiten reconocer la capacidad humana para trascender las dificultades y descubrir aquella verdad acerca de nosotros, que nos conviene y orienta.

 

AMISTAD CON DIOS,
Neale Donald Walsch, el escritor de Conversaciones con Dios, mediante un nuevo diálogo personal, que a su vez nos ofrece como ejemplo, propone una singular manera de relacionarnos con la divinidad; reconociendo la posibilidad de forjar un vínculo amistoso con la que no es otra cosa que nuestra esencia más certera.

 

HABLA SETH,
Es la crónica de las experiencias  psíquicas que Jane Roberts tuvo en estado de trance. Una canalización a través de la cual se presta atención a temas relacionados con la vida y la muerte, la realidad cuántica o el poder de la mente sobre la materia, y se exponen perspectivas e informaciones muy interesantes sobre todo ello.

 

Estos textos y algunos otros, junto a mi habitual estudio de Un Curso de Milagros, han sido un fuerte lavado de cerebro que con sinceridad deseaba. Me han inspirado y me han ayudado a recordar.

 

CREATION OF THE BIRD (Remedios Varo)

 

A su vez, la idea que os estoy presentando, surge  gracias a la exploración extracorporal, también conocida como sueños lúcidos. Cuya ejercitación y estudio inicié en la adolescencia y he retomado  en el último año. Esta es una experiencia maravillosa que nos libera de la concepción de un universo físico mecanicista como única realidad y nos abre al infinito campo de posibilidades que nos ofrece la existencia.

 

La dinámica es súper sencilla y hace uso de afirmaciones con las que entramos en un estado de atención plena en el momento presente, que bien podríamos asimilar a un tipo de meditación en movimiento.

 

El objetivo básico y que la convierte en un ejercicio muy relevante es el hecho de naturalizar la práctica meditativa o de sanación personal. Es decir, hacemos de una experiencia cotidiana, a la que generalmente no valoramos ni prestamos atención consciente, una experiencia de conexión con nuestra esencia más amorosa e inocente.

 

Es por ello que también se convierte en una actividad muy recomendable para enseñar a nuestros hijos, cuya imaginación y capacidad de sentir las ideas es enorme y desprende genialidad. Sobre todo a la hora de enfrentar los cambios y novedades que se presentan tan a menudo en su desarrollo. Creo que puede resultar en un juego muy divertido e interesante, que respeta la sabiduría intuitiva innata de los críos, y que a su vez fortalece el vínculo con los papis.

 

Ya somos todo eso que nos decimos mediante las muletillas que usamos en este ejercicio, pero nuestro ego no lo acepta, y es con este con el que nos sentimos identificados gran parte del día y también en nuestros sueños nocturnos. Por lo tanto, la actividad nos puede beneficiar gratamente.

 

Esta práctica, si bien está adaptada a nuestro día a día, no es para nada novedosa; el chamanismo y las medicinas ancestrales ya hacían uso de ejercicios similares para sanar todo tipo de problemáticas, conectar con otras densidades o crear la realidad que les interesaba.

 

El ejercicio lo podemos practicar a diario, siempre y cuando no se convierta en un ritual muerto y automático que carecerá de efecto alguno, ni nos obsesionemos con ello, pues, como ya hemos dicho, cualquier cosa que decretamos ya está en nosotros.

 

THE FALSE MIRROR (René Magritte)

 

Veamos el ejemplo que da nombre a esta propuesta:

 

Abro el agua caliente y mientras me introduzco en la ducha, realizo el siguiente decreto:

– EL AGUA DEL AMOR DE ESPÍRITU le hace saber a todas y cada una de las células de mi cuerpo que son amadas incondicionalmente.

 

Cuando voy a enjabonarme la cabeza, me digo lo siguiente:

– EL CHAMPÚ DE LA PAZ MENTAL relaja el flujo de pensamientos que circulan por mi mente, me aporta confianza y buen humor.

 

Y lo mismo cuando estoy añadiendo el jabón a la esponja:

– Cada parte de mi cuerpo que enjabono con EL GEL DE LA SALUD se ve fortalecida, rejuvenecida y liberada de toda toxina.

 

Yo suelo limpiar mi nariz con agua y sal marina en la ducha casi todos los días, así que en mi caso me digo algo así:

– EL SUERO DEL BUEN RESPIRAR limpia mis vías respiratorias, aumenta mi capacidad pulmonar y optimiza el funcionamiento de mis bronquios.

 

Y mientras estoy aplicando la pasta de dientes en el cepillo, decreto:

– Con EL DENTÍFRICO DE LAS PALABRAS CORRECTAS sé que todo lo que exprese en este día será lo más adecuado y positivo para mí y para el mundo en su conjunto.

 

Al limpiarme los oídos, continúo sintiendo que:

– LOS BASTONCILLOS DE ESCUCHAR LA VERDAD me ayudan a percibir la voz de la sabiduría divina en todo lo que oigo, la cual me guía permanentemente.

 

Y ya cuando comienzo a vestirme, al ponerme la ropa interior me hace gracia sentir lo siguiente:

– LOS CALZONCILLOS DE LA BUENA SUERTE me llevan por líneas temporales positivas y de vibración elevada, en las que los milagros son constantes.

 

Y también:

– LOS CALCETINES DEL PASO FIRME Y SEGURO me facilitan caminar con seguridad y confianza, vaya a donde vaya y a cada paso que doy.

 

Suelo terminar reconociendo que soy uno con mis hermanos, así que al ponerme el desodorante o el after shave, expreso:

– LA COLONIA DE LA BENDICIÓN AL MUNDO les recuerda a todas las personas y seres con los que me encuentro que son amor y alegría en esencia; abundantes en felicidad innata.

 

El baño de la felicidad también puede convertirse en “El almuerzo de la alegría”, en “El entrenamiento de la inmortalidad” o “La limpieza de la casa millonaria”. No tiene límites y lo podemos aplicar a cualquier área y circunstancia de nuestra vida.

 

Con humor, si existe alguna contraindicación, no es otra que el posible abuso de los elementos que utilicemos para el ejercicio. Es decir, que si nos estamos comiendo “Los espaguetis del adelgazamiento” no es necesario que nos comamos tres platos y nos sintamos a punto de reventar, con la intención de bajar de peso, lo cual resultaría en una contradicción. Para el caso de utilizar “El suavizante de las buenas ideas” tampoco es necesario gastar un bote cada vez que lo aplicamos. Alegría, diversión, un punto de locura y de ruptura con lo aparentemente lógico, pero también sentido común, como en todo en la vida.

 

Confío en que esta propuesta te resulte tan útil como lo es para mí. En caso de que sientas cierto escepticismo por sus resultados te animo a saltar por encima del sentido del ridículo y  a probarlo.

 

METAMORPHOSIS (Vladimir Kush)

 

Edgar Zamora Malagón

6. ACEPTACIÓN

Me libero del sufrimiento cuando acepto las cosas como son. No como creo que son según los límites perceptivos y tergiversaciones de mi mente. Sino tal como se expresa la experiencia que vivo sin aferrarme a juicio alguno sobre la misma.

 

He finalizado un empleo, y curiosamente, como me acostumbra a suceder, un par de días antes de terminar me llamaron de otro trabajo. Tengo una hija maravillosa, para mi persona no cabe la posibilidad de dejar de tener un sueldo, y  como no es concebible, no forma parte de mi realidad.

 

Ahora bien, la oferta que he recibido es para un trabajo que no me gusta, un empleo que dejé a voluntad tiempo atrás, después de rezar por algo acorde a mi vocación, al menos según mis creencias en aquel momento, lo cual surgió; tras llorar, sufrir y luchar en vano.

 

El salario es considerablemente alto, el horario muy atractivo, y el puesto no requiere esfuerzo físico. Tampoco hay nadie que me siga, vigilándome y dándome órdenes. Cualquiera de mis compañeros se cambiaría por mí, sinceramente. Pero no lo amo; más bien lo detesto, no me gusta el sector, ni el entorno, ni mis labores prácticas, no soporto el ambiente laboral, la descohesión, el bullicio de odio y malestar, la desconfianza, las críticas mutuas diarias… Me duele saber que las sonrisas y las palabras bonitas surgieron cuando se enteraron de que por contrato me encuentro por encima en la estúpida jerarquía empresarial.

 

­—Preferiría ser peón —Le dije a mi mujer con el corazón en la mano— Quizás así podríamos reconocernos los unos a los otros en el Espíritu.

 

Esta vez he mandado 150 currículums, la vida sabe perfectamente el sueldo mínimo que estoy dispuesto a aceptar, y desde hace ya mucho tiempo solo me trae cosas por encima de ese límite.

 

Sé que hay un trabajo en el mundo, o más bien cientos de miles de millones de empleos acordes a mi inspiración, esperando a que me libere de las ataduras al sacrificio y de las concepciones tergiversadas de la realidad a las que me aferro, para venir a mí. Pues las barreras me las pongo yo.

 

Es por ello que voy a respirar profundo, sabiendo que soy merecedor de todo lo bueno, y que juzgar la realidad basándome en mis miedos y pesares, no hace sino perpetrar esa locura vivencial.

 

Estoy exactamente donde debo estar en este momento del sueño; un sueño que puede ser feliz. Mis creencias enfermas, proyectadas en el mundo que veo y que temo, son en el fondo, la clave para llegar a conocerme plenamente. Siendo esto así, teniendo muy claro lo que deseo vivir y lo que no deseo, y sabiéndome creador, amor creador, me entrego a la aceptación.

 

VERTRAUEN (Catrin Welz-Stein)

Edgar Zamora Malagón

ENQUESTES A PEU DE CARRER

La veu dels nostres veïns

 

Com a Cercle, sabem que per aconseguir una ciutat més justa amb els seus habitants, no podem partir de suposicions o dels nostres únics punts de vista. Necessitem saber com viu la ciutadania i les vulnerabilitats de la gent.

 

Si bé volíem saber els problemes i preocupacions dels nostres veïns, en els actes concrets per a donar a conèixer el Cercle, se’ns feia difícil mantenir aquesta retroalimentació. Així mateix, sabíem que no podíem pretendre escoltar la veu del poble únicament a través de les xarxes socials d’internet.

 

Va ser així com algunes de les nostres companyes van tenir una gran idea que van proposar en una de les assemblees quinzenals del grup, la realització d’enquestes a peu de carrer. Si bé tots vam donar el nostre vistiplau, la veritat és que alguns no reuníem la fermesa suficient per parlar amb les persones de manera tan directa, mentre que altres sentíem cert escepticisme sobre el positiu dels resultats. Res d’això va parar a les activistes, que amb valentia van traçar un pla d’acció amb dates i zones concretes.

 

Per a la nostra sorpresa, la reacció ciutadana ha resultat ser molt bona. Amb una participació de més d’un centenar de persones en les primeres sortides i que ha anat en augment. Gent de tots els barris de Valls ens ofereixen les seves opinions, queixes i propostes, independentment de la seva ideologia política. Hem observat que cada vegada importen menys les sigles i més el fet de sentir que algú realment t’escolta i s’interessa de cor per tu.

 

 

Aquests són alguns dels temes i qüestions més recurrents:

 

La gran majoria d’enquestats coincideixen que tant l’asfaltat de Valls com la neteja dels carrers és deficient, amb zones descuidades o que s’han deixat a mig arreglar. Ens parlen de voreres desmesuradament altes que en nombroses ocasions han provocat accidents, il·luminació deficitària i olors a escombraries en alguns barris.

 

Moltes mares i pares ens han expressat la seva indignació per la falta de zones d’oci per als nens, així mateix, una quantitat molt considerable de parcs no es troben en bon estat. Hem escoltat queixes en relació a la manca de zones verdes, i que a més estiguin cuidades. Tampoc hi ha suficients pistes de bàsquet o de futbol sala per a que la joventut es diverteixi i faci esport, ni es disposa d’espais amb instal·lacions de manteniment cardiovascular que puguin usar els adults, sobretot la gent gran.

 

Un altre punt important és la manca d’ofertes de treball a la localitat, que afecta a homes i dones de totes les edats. A això s’ajunta un tema que preocupa en gran manera als veïns, i són els abundants problemes de droga que existeixen i que s’amplien en algunes zones concretes, així com la gran quantitat de punts de venda i els pisos on es consumeix i es trafica a qualsevol hora.

 

La gent també ens ha transmès la seva opinió sobre l’actual gestió de l’ajuntament, i diuen el següent:

 

En relació als impostos, l’ajuntament s’embarca en obres faraòniques que en moltes ocasions ni tan sols acaba. Si bé Valls és considerada la ciutat més cara de tota la província, no s’inverteix en ella.

 

A la pregunta de si s’informa prou a la població, tots els enquestats coincideixen que no. La majoria no sap on van a parar els seus impostos i pensen que no hi ha transparència cap a la ciutadania.

 

Un percentatge molt important de comerciants ens diuen que no se senten recolzats per la institució, comenten que no se’ls té en compte per a res i que els autònoms es veuen desemparats davant les dificultats, fins al punt d’haver de tancar els seus negocis.

 

Els residents convenen que només es comença a actuar sobre els problemes en els últims mesos de legislatura com un reclam per a les eleccions municipals.

 

En general, moltes persones ens han transmès el seu empipament cap a l’alcalde, per no interessar-se pels conflictes reals de la seva ciutat, i passar molt de temps fora de la mateixa. Davant els interrogants sobre les necessitats del municipi, una quantiosa multitud respon que Valls requereix d’un canvi d’alcaldia.

 

Aquesta és només una petita mostra de la veu dels nostres veïns. Seguirem escoltant i recollint les inquietuds dels vallencs per tal d’aconseguir una localitat a la que la gent se senti orgullosa de pertànyer. És una satisfacció enorme el fet que les persones ens donin l’oportunitat de demostrar qui som i en favor de qui ens movem. Per aquesta raó volem transmetre el nostre agraïment.

 

Article extret de la Revista Número 1, publicada al novembre de 2018.

MAS MIQUEL

El nostre meravellós jardí abocador

 

El Parc de Mas Miquel és un meravellós espai verd de la ciutat de Valls. Gràcies al microclima que es crea de forma natural per la humitat i la disposició del lloc, que queda protegit dels vents, aquest gaudeix d’un ecosistema especial. Amb flora peculiar que inclou enormes arbres més vells que qualsevol ésser humà. I fauna que no és possible trobar amb facilitat en qualsevol altra zona de la localitat; petits mamífers, amfibis i aus que hem de respectar, cuidar i conservar.

 

 

La situació actual del parc és realment lamentable. Hi ha escombraries i runes per tot arreu. Els seus camins i el sòl de certs espais, estan en molt mal estat. La canalització de les fonts, que són d’aigua de brollador natural, està totalment destrossada. L’estany es troba molt brut i la seva olor és nauseabunda, ja que en ell s’aboca la brutícia que transporta el torrent, el qual requereix de ser canalitzat. La vegetació està molt descuidada i l’antiga zona de pícnic es va inhabilitar fa temps. Aquests són problemes causats per una falta de manteniment, el qual en el seu dia realitzava un guarda del parc, tasca de la que l’Ajuntament va decidir desentendre’s.

 

El parc també compta amb una edificació molt representativa del valor social que va tenir al seu dia. Aquest edifici es va denominar “El Refugi” i va ser erigit per alumnes que s’estaven formant en construcció a l’Escola Taller de la ciutat.

Fins fa alguns anys funcionava com a centre obert juvenil, gestionat pels Serveis Socials de la ciutat. Els mateixos adolescents que en feien ús es van encarregar de condicionar el lloc. En aquest es realitzaven tot tipus d’activitats lúdiques i formatives amb la guia i supervisió d’un equip de monitors i educadores socials. Aquell era un punt de trobada en el qual hi havia uns adults referents. Un lloc on anar i passar l’estona després de les classes, en comptes d’experimentar la cruesa del carrer.

Temps després, l’estructura va cedir pel terreny i l’ajuntament va traslladar el centre a una altra zona de la ciutat. Des de llavors, “El Refugi” ha quedat obsolet i completament descuidat. Convertint-se durant molt de temps en un espai repulsiu, de vegades utilitzat per al consum de drogues i la indigència.

En l’actualitat està tapiat amb taulons que no deixen veure la brutícia del seu interior, però s’està enfonsant. Amb cada dia que passa es perceben major quantitat d’esquerdes que cada vegada són més grans. Les fustes estan podrides i corcades. La brutícia i la vegetació descuidada envolten l’edifici. L’ambient en general no convida als veïns, ja que les famílies no veuen en aquest un entorn agradable del qual poder gaudir.

Per seguretat, l’edifici hauria de ser reconstruït, podent així oferir un nou ús i una nova vida. O derruït definitivament per tal d’evitar el perill real de caiguda, el qual existeix des de fa massa temps.

 

 

Aquest octubre, l’Ajuntament de Valls ha aprovat un projecte de millora del parc per un import proper a 17.000 €, el qual va ser escollit per la ciutadania en els pressupostos municipals participatius d’aquest mateix any.

Es preveu millorar la zona d’oci infantil reforçant la il·luminació, instal·lant alguns bancs i taules i un joc adaptat a nens amb mobilitat reduïda. També pensen instal·lar noves papereres en diferents punts del parc.

Si bé, com a veïns del poble, agraïm la iniciativa, som conscients que aquesta proposta no és realment un projecte de gestió responsable del lloc. No desitgem més emplastres en aquest, el nostre jardí, que s’utilitzin per a guanyar unes eleccions però que no perdurin i acabin sent pèrdues de diners col·lectius. El que estem demanant és un projecte íntegre i sostenible, el qual es mantingui en el temps i amb el qual es respecti l’ecologia del lloc. Un pla d’acció que remarqui l’importància de l’educació mediambiental com a part cultural del nostre poble.

 

Des de “Podem Valls”, fem una crida social, per unir-nos i junts aportar idees, temps i energia que ens ajudin a cuidar el patrimoni de la nostra ciutat. Així mateix, tant en propers butlletins com a les nostres xarxes socials, anunciarem activitats destinades a la presa de consciència sobre aquesta situació, les quals afavoreixin la reconstrucció i la socialització del nostre estimat Parc Mas Miquel.

 

Article extret de la Revista Número 1, publicada al novembre de 2018.

PRESENTACIÓ

El partit, el Cercle, el programa i la benvinguda

 

Podem, fundat l’any 2014, és el partit polític representatiu del moviment social que sorgeix de les protestes ciutadanes del 15M. El manifest del mateix és el de convertir la indignació en canvi polític. Aquesta és una eina al servei de la ciutadania, l’objectiu és el de recuperar el protagonisme per part del poble, de manera que tothom pugui participar obertament, fent front així al dèficit democràtic que experimenta el país. Des de Podem es pretén construir conjuntament una majoria amb la qual recuperar la dignitat i els drets. Al llarg d’aquests anys, els municipis en què es van triar alcaldes i alcaldesses del canvi, han estat un exemple palpable de gestió eficient, compromís social i regeneració pública. Això és una cosa comprovable per part de la ciutadania. Estudiant el passat, observant el present i mirant cap al futur, reconeixem la importància de consolidar i expandir aquest espai de canvi sociopolític.

 

La visió i missió del partit es porta a la pràctica en les comunitats a través dels anomenats Cercles. Aquests són agrupacions voluntàries i obertes de persones que s’uneixen de forma democràtica i participativa. Qualsevol individu pot posar en marxa un Cercle, sempre que es realitzin els tràmits pertinents per a que aquest sigui activat i reconegut de manera oficial. Així mateix, per a formar-ne part no cal estar inscrit o ser membre de Podem. Això és important, ja que a diferència d’altres col·lectius polítics, no es força a ningú a tenir una única visió ideològica, ni a simpatitzar amb un únic col·lectiu, sinó que permet la llibertat de pensament, la qual cosa és el que ha caracteritzat el partit des dels seus inicis, ja que sempre ha col·laborat i unit forces amb diferents agrupacions obertes al canvi.

 

 

El “Cercle Podem de Valls” està format per gent corrent. Persones treballadores que lluiten per la cohesió comunitària, conscients de la seva responsabilitat política i social com a veïns i integrants del poble. Dones i homes que deixen de banda les excuses com el victimisme, la culpa projectada o el separatisme partidista, les quals ens porten a un conformisme resignat i sedentari, i es posen en peu en la lluita solidària per la dignitat de tots els éssers. Perquè la veritable política es fa als carrers i es porta a terme amb naturalitat, de manera local, escoltant els veïns i observant l’entorn.

 

Les bases del nostre programa electoral són molt clares. Volem un municipi democràtic i participatiu. Propiciar el desenvolupament econòmic a través d’unes polítiques actives de creació d’ocupació. Lluitar contra la corrupció. Apostar pel finançament local i el foment de l’economia pública i social. Enfortir i defensar els serveis públics, entre els quals es troba l’educació i la sanitat. Propiciar un desenvolupament local sostenible, posant èmfasi en punts que creiem importants, com ara la facilitació d’habitatges dignes i la promoció de l’ecologia. Fer de la nostra ciutat un municipi solidari i cooperatiu, en la lluita contra l’exclusió social i la violència de gènere, així com en l’eradicació de la xenofòbia i el racisme, sense oblidar-nos de protegir i divulgar el nostre patrimoni cultural. Les nostres polítiques en relació a la joventut estan basades en el foment de la creativitat i en l’autogestió d’activitats, propiciant la participació juvenil mitjançant el suport en aspectes com ara estudis, ocupació o habitatge. En el nostre programa també hi entren factors relacionats amb la protecció a la infància, la ruptura de les barreres que enfronta la diversitat sexual, el suport a les persones amb discapacitat i l’educació mediambiental.

 

 

Si bé el nostre Cercle és jove, aprenem amb cada dia que passa, el nostre pas és ferm al mateix temps que constant i les nostres idees advoquen per un canvi radical en la manera d’entendre i de fer política. Si tu també vols formar part d’aquesta transformació basada en l’empoderament social, vine a veure’ns al nostre local, als múltiples actes que realitzem o en els quals col·laborem, i també pots posar-te en contacte amb nosaltres mitjançant les nostres xarxes socials. Gràcies estimat lector, per endinsar-te en aquesta aventura que és la nostra Revista.

 

Article extret de la Revista Número 1, publicada al novembre de 2018.