ENQUESTES A PEU DE CARRER

La veu dels nostres veïns

 

Com a Cercle, sabem que per aconseguir una ciutat més justa amb els seus habitants, no podem partir de suposicions o dels nostres únics punts de vista. Necessitem saber com viu la ciutadania i les vulnerabilitats de la gent.

 

Si bé volíem saber els problemes i preocupacions dels nostres veïns, en els actes concrets per a donar a conèixer el Cercle, se’ns feia difícil mantenir aquesta retroalimentació. Així mateix, sabíem que no podíem pretendre escoltar la veu del poble únicament a través de les xarxes socials d’internet.

 

Va ser així com algunes de les nostres companyes van tenir una gran idea que van proposar en una de les assemblees quinzenals del grup, la realització d’enquestes a peu de carrer. Si bé tots vam donar el nostre vistiplau, la veritat és que alguns no reuníem la fermesa suficient per parlar amb les persones de manera tan directa, mentre que altres sentíem cert escepticisme sobre el positiu dels resultats. Res d’això va parar a les activistes, que amb valentia van traçar un pla d’acció amb dates i zones concretes.

 

Per a la nostra sorpresa, la reacció ciutadana ha resultat ser molt bona. Amb una participació de més d’un centenar de persones en les primeres sortides i que ha anat en augment. Gent de tots els barris de Valls ens ofereixen les seves opinions, queixes i propostes, independentment de la seva ideologia política. Hem observat que cada vegada importen menys les sigles i més el fet de sentir que algú realment t’escolta i s’interessa de cor per tu.

 

 

Aquests són alguns dels temes i qüestions més recurrents:

 

La gran majoria d’enquestats coincideixen que tant l’asfaltat de Valls com la neteja dels carrers és deficient, amb zones descuidades o que s’han deixat a mig arreglar. Ens parlen de voreres desmesuradament altes que en nombroses ocasions han provocat accidents, il·luminació deficitària i olors a escombraries en alguns barris.

 

Moltes mares i pares ens han expressat la seva indignació per la falta de zones d’oci per als nens, així mateix, una quantitat molt considerable de parcs no es troben en bon estat. Hem escoltat queixes en relació a la manca de zones verdes, i que a més estiguin cuidades. Tampoc hi ha suficients pistes de bàsquet o de futbol sala per a que la joventut es diverteixi i faci esport, ni es disposa d’espais amb instal·lacions de manteniment cardiovascular que puguin usar els adults, sobretot la gent gran.

 

Un altre punt important és la manca d’ofertes de treball a la localitat, que afecta a homes i dones de totes les edats. A això s’ajunta un tema que preocupa en gran manera als veïns, i són els abundants problemes de droga que existeixen i que s’amplien en algunes zones concretes, així com la gran quantitat de punts de venda i els pisos on es consumeix i es trafica a qualsevol hora.

 

La gent també ens ha transmès la seva opinió sobre l’actual gestió de l’ajuntament, i diuen el següent:

 

En relació als impostos, l’ajuntament s’embarca en obres faraòniques que en moltes ocasions ni tan sols acaba. Si bé Valls és considerada la ciutat més cara de tota la província, no s’inverteix en ella.

 

A la pregunta de si s’informa prou a la població, tots els enquestats coincideixen que no. La majoria no sap on van a parar els seus impostos i pensen que no hi ha transparència cap a la ciutadania.

 

Un percentatge molt important de comerciants ens diuen que no se senten recolzats per la institució, comenten que no se’ls té en compte per a res i que els autònoms es veuen desemparats davant les dificultats, fins al punt d’haver de tancar els seus negocis.

 

Els residents convenen que només es comença a actuar sobre els problemes en els últims mesos de legislatura com un reclam per a les eleccions municipals.

 

En general, moltes persones ens han transmès el seu empipament cap a l’alcalde, per no interessar-se pels conflictes reals de la seva ciutat, i passar molt de temps fora de la mateixa. Davant els interrogants sobre les necessitats del municipi, una quantiosa multitud respon que Valls requereix d’un canvi d’alcaldia.

 

Aquesta és només una petita mostra de la veu dels nostres veïns. Seguirem escoltant i recollint les inquietuds dels vallencs per tal d’aconseguir una localitat a la que la gent se senti orgullosa de pertànyer. És una satisfacció enorme el fet que les persones ens donin l’oportunitat de demostrar qui som i en favor de qui ens movem. Per aquesta raó volem transmetre el nostre agraïment.

 

Article extret de la Revista Número 1, publicada al novembre de 2018.

MAS MIQUEL

El nostre meravellós jardí abocador

 

El Parc de Mas Miquel és un meravellós espai verd de la ciutat de Valls. Gràcies al microclima que es crea de forma natural per la humitat i la disposició del lloc, que queda protegit dels vents, aquest gaudeix d’un ecosistema especial. Amb flora peculiar que inclou enormes arbres més vells que qualsevol ésser humà. I fauna que no és possible trobar amb facilitat en qualsevol altra zona de la localitat; petits mamífers, amfibis i aus que hem de respectar, cuidar i conservar.

 

 

La situació actual del parc és realment lamentable. Hi ha escombraries i runes per tot arreu. Els seus camins i el sòl de certs espais, estan en molt mal estat. La canalització de les fonts, que són d’aigua de brollador natural, està totalment destrossada. L’estany es troba molt brut i la seva olor és nauseabunda, ja que en ell s’aboca la brutícia que transporta el torrent, el qual requereix de ser canalitzat. La vegetació està molt descuidada i l’antiga zona de pícnic es va inhabilitar fa temps. Aquests són problemes causats per una falta de manteniment, el qual en el seu dia realitzava un guarda del parc, tasca de la que l’Ajuntament va decidir desentendre’s.

 

El parc també compta amb una edificació molt representativa del valor social que va tenir al seu dia. Aquest edifici es va denominar “El Refugi” i va ser erigit per alumnes que s’estaven formant en construcció a l’Escola Taller de la ciutat.

Fins fa alguns anys funcionava com a centre obert juvenil, gestionat pels Serveis Socials de la ciutat. Els mateixos adolescents que en feien ús es van encarregar de condicionar el lloc. En aquest es realitzaven tot tipus d’activitats lúdiques i formatives amb la guia i supervisió d’un equip de monitors i educadores socials. Aquell era un punt de trobada en el qual hi havia uns adults referents. Un lloc on anar i passar l’estona després de les classes, en comptes d’experimentar la cruesa del carrer.

Temps després, l’estructura va cedir pel terreny i l’ajuntament va traslladar el centre a una altra zona de la ciutat. Des de llavors, “El Refugi” ha quedat obsolet i completament descuidat. Convertint-se durant molt de temps en un espai repulsiu, de vegades utilitzat per al consum de drogues i la indigència.

En l’actualitat està tapiat amb taulons que no deixen veure la brutícia del seu interior, però s’està enfonsant. Amb cada dia que passa es perceben major quantitat d’esquerdes que cada vegada són més grans. Les fustes estan podrides i corcades. La brutícia i la vegetació descuidada envolten l’edifici. L’ambient en general no convida als veïns, ja que les famílies no veuen en aquest un entorn agradable del qual poder gaudir.

Per seguretat, l’edifici hauria de ser reconstruït, podent així oferir un nou ús i una nova vida. O derruït definitivament per tal d’evitar el perill real de caiguda, el qual existeix des de fa massa temps.

 

 

Aquest octubre, l’Ajuntament de Valls ha aprovat un projecte de millora del parc per un import proper a 17.000 €, el qual va ser escollit per la ciutadania en els pressupostos municipals participatius d’aquest mateix any.

Es preveu millorar la zona d’oci infantil reforçant la il·luminació, instal·lant alguns bancs i taules i un joc adaptat a nens amb mobilitat reduïda. També pensen instal·lar noves papereres en diferents punts del parc.

Si bé, com a veïns del poble, agraïm la iniciativa, som conscients que aquesta proposta no és realment un projecte de gestió responsable del lloc. No desitgem més emplastres en aquest, el nostre jardí, que s’utilitzin per a guanyar unes eleccions però que no perdurin i acabin sent pèrdues de diners col·lectius. El que estem demanant és un projecte íntegre i sostenible, el qual es mantingui en el temps i amb el qual es respecti l’ecologia del lloc. Un pla d’acció que remarqui l’importància de l’educació mediambiental com a part cultural del nostre poble.

 

Des de “Podem Valls”, fem una crida social, per unir-nos i junts aportar idees, temps i energia que ens ajudin a cuidar el patrimoni de la nostra ciutat. Així mateix, tant en propers butlletins com a les nostres xarxes socials, anunciarem activitats destinades a la presa de consciència sobre aquesta situació, les quals afavoreixin la reconstrucció i la socialització del nostre estimat Parc Mas Miquel.

 

Article extret de la Revista Número 1, publicada al novembre de 2018.

Denuncia sobre el estado del Parque de Mas Miquel de Valls (Tarragona)

Mas Miquel.
Patrimonio Vallense.
Fuente de Naturaleza.

Se nos llena la boca del amor por nuestra tierra pero dichas palabras no son coherentes con estas imágenes.

Lugar de cantos de pájaros que no escucharemos en cualquier otro punto de la localidad.
Entre flora peculiar, árboles más viejos que tu y que yo juntos.

Fuentes con agua de manantial reventadas.
Un estanque sucio que huele a pútrido.
Un vergel lleno de suciedad.
Una zona de picnic  inhabilitada.
Un guarda del parque que ya no está.

No deseamos mas parches en este jardín roto, que laven la cara del ayuntamiento para la foto.

Pedimos un proyecto íntegro y sostenible.
Que se mantenga en el tiempo, respetando la ecología del lugar.
Y que ponga de relieve la educación medioambiental como parte cultural de nuestro pueblo.

Sabemos que es posible y sabemos que en VALLS PODEM.

 

Edgar Zamora Malagón